Després de gairebé un mes malalt, he tornat a l'activitat. Un virus m'ha estat amargant des de Sant Esteve fins a finals de Gener.....inclús els antibiòtics els ha costat, però finalment tot just fa una setmana he tornat a agafar la bici. Evidentment en un estat de forma deplorable. Tan temps parat tenia ganes de fer muntanya, la Pica d'Estats és el primer que em va venir a la ment, però amb dubtes. La meva intenció era pujar per la cara Nord, però els mes de 2.000m positius i 9'5km d'ascens feia preveure una jornada dura. No em trobo del tot recuperat, però la il·lusió de visitar la muntanya tiva més, indiferentment del resultat.
Les condicions eren perfectes, poca neu , risc d'allaus baix , temperatures suaus i estabilitat atmosfèrica. En pocs dies o vaig organitzar i finalment em van acompanyar l'Òscar Caldera i el Xavi Batriu. Les coses estaven clares, havia de ser un ascens força ràpid si voliem tornar al cotxe de dia.
A les 5 del matí sortim de Berga direcció al Parking de l'Artigue 1.190m. Són les 8 del matí, comença a clarejar i comencem a pujar, la neu i el glaç són presents ja des del parking. Arribats a 1.700m ja ens posem els grampons, la neu està molt dura. No fa gaire fred i avançem força bé, a la distància veiem 2 alpinistes. La meva primera inpressió és que no van pel camí correcte, però ens refiem i els seguim pensant que poder la ruta hivernal és diferent de l'estival ...(ERROR!!!). Com més pugem, més dubtes tenim....ens estem allunyant força de la ruta normal, arribats a 2.100m ja no els seguim i mirem de conectar creuant per una pala per tornar a la ruta normal. La Pala es molt dreta i amb una caiguda de 300m fa respecte, ens hi fiquem...jo el primer...en pocs metres es posa força vertical, la neu molt dura i una caiguda de 300m....m'entren els dubtes , no ho veig clar, per uns moments m'entra pànic..uff! Intento tranquil·litzar-me i miro de tornar enrera. Mentre el Xavi li està fent un curset ràpid de gramponatge a l'Òscar...jo patint una petita crisi de confiança!!. Amb tot es fàcil d'entendre ,el Xavi durant el viatge en cotxe fins a l'Artigue , ens havia explicat la seva aventura en solitari al Cervino. I això i altres expedicions li donaven un plus en totes les facetes de la muntanya.
Arribat a la cresta....respiro i els hi faig saber que jo no passo, la via era massa exposada i llarga. De fet travessar una canal amb una caiguda de 300m i 100 metres horitzontals amb una inclinació de 50graus de mitjana era perillós. Contem que tan sols duiem 1 Piolet...massa arriscat!. Decideixo tornar a baixar i creuar per una zona menys exposada, al final també m'acompanyen. Hem perdut 200m i 1h d'ascens. Anem tard, i no veig clar que poguem assolir el cim. Encara m'estic recuperant de l'ensurt, però ells em convencen de seguir per la ruta normal fins al Refugi. Arrivem al Refugi de Pinet 2.246m sense dificultats, però seguim fins a una atalaia superior a 2.400m, arribo esgotat!!....portem 4h30 d'ascens. Allà mengem i decidim que fem...... jo no em veig en condicions de seguir, i els intento convença de que continuin sense mi. Ells es troben en plena forma i jo no...no ho tenen gaire clar, els i sap greu deixar-me. Però jo insisteixo, jo els veia bé per fer cim ..i jo només els retrasaria.
Són les 12:43, quedem que almenys faran un tros mes de la ruta. Jo esperare fins les 14:00h al Refugi i ells tornaran.
Quan desapareixen darrera la muntanya jo començo a baixar cap al Refugi. Fa un bon sol i descanso una bona estona. Mentres : el Xavi i l'Òscar segueixen a bon ritme, la pujada fins el coll es dura , però arriven a les 14:00h. Haurien de tornar , però es troben a 2.900m...i el mes important, per primer cop veuen el preuat cim. Això els motiva, abandonar en un punt així....imposible....o difícil...
Marc :El Refugi queda enrera i començo a baixar, tranquil·lament, buscant la ruta menys exposada. Estava segur que l'Òscar i el Xavi intentarien fer cim.....
Xavi i Òscar : L'Òscar començar a notar les hores i ens les últimes rampes de la Pica pateix força, sempre tivat pel Xavi aconsegueixen fer cim en 2h des del Refugi. L'espectacle és impresionant en totes direccions,el mirador de Catalunya, 3.143m, per desgràcia la bateria de la càmara s'acaba. Comencen el descens ràpidament.
Marc : Em trobo a 1.700m , el descens ha estat ràpid...són les 15:00h, faig un bon descans vora una cabanya. L'estona passa , sempre amb l'ull posat al coll de sortida del Refugi per si els veig. Contemplo el paisatge d'una profunditat espectaculars, un se sent minuscul en aquesta vall que em prou feines té 4h de llum solar aquesta època de l'any.
Xavi i Òscar : Després del coll superen un descens delicat en un tram de 50graus d'inclinació, un cop superat...acceleren el ritme. Arriven al Refugi, al no veurem preveuen que ja he marxat i segueixen el descens.
Marc : L'estona passa ràpid i a les 16:40h els veig que ja baixen, i ja em quedo tranquíl....estan bé i això és el més important.
Després de 4h ens retrobem , els felicito tot i que em confesen que de poc que es retiren. El retorn al cotxe ja sense dificultats i amb les últimes llums del dia.
 |
| SEGUINT EL CAMÍ INCORRECTE |
 |
| LES PALES ABANS D'ARRIBAR AL REFUGI |
 |
| REFUGI DU PINET 2.246m |
 |
| EN AQUEST PUNT ENS SEPAREM |
 |
| EL XAVI I L'OSCAR SOTA LA MIRADA DELS GEGANTS! |
 |
| L' ÒSCAR AL MIRADOR DE CATALUNYA!! LA PICA D'ESTATS 3.143m!!!! |
 |
| ESPERANT ELS COMPANYS |
 |
| RETROBAMENT DESPRES DE 4h!! ALEGRIA I CANSAMENT EN ELS ROSTRES. |
