Cursa o Travessa? Aquesta és la gran pregunta de molts marxadors-atletes, que es proposen assolir aquest repte. La meva experiència sempre ha estat en la modalitat Skyrunner. Tres modalitats són les que hi ha per escollir : Travessa , 36h i Skyrunner 24h.!!......el repte : circuit circular del parc Nacional d´Aigües Tortes i St. Maurici . Segons la web 60km i 9.200m de desnivell acumulat i 8 refugis de muntanya. Jo vaig participar en les edicions 2007, 2008 i 2009. Sempre he pensat que és una ruta per fer-la tranquil·lament per l´espectacularitat del paisatge , però mai he pogut combinar-ho bé i he tingut que optar per les 24h. La meva primera participació va ser realment un repte , tan sols feia 1 any que corria per la muntanya !! Amb tot en tenia moltes ganes i això sempre ajuda , tot i que anava sol a fer la travessa. Finalment vaig decidir per començar des del Refugi de Mallafré (Refugi petit a tocar de l'estany de St.Maurici, molt acollidor i els guardes fantàstics). L´arrivada al refugi tenia la ruta força clara (La ruta es pot fer en el sentit que es vulgui , a l´hora que vulguis).Devíem ser unes 17 persones (Tot homes), al sopar ja es preveien nervis, primers contactes amb la gent , intercanvi d´informació de la ruta.....(Jo es clar amb dubtes ràpidament vaig establir conversa amb una colla de Manlleu que ja era la seva 3era edició). Tothom anava en sentit contrari del que jo tenia previst....amb tot vaig optar per anar com els altres . Com que no hi havia unes marques propies del recorregut vaig optar per seguir els que anessin al meu ritme....I sort en vaig tenir!. Sortida a les 7 del mati , la primera part és relativament ràpida i et dona la sensació que no serà per tant......uf!. Ref. D´Amitges, Saboredo , Colomers i Montardo és la cara amable del recorregut. Poca distància entre ells, bons senders per corre i tu vas fresc. Em vaig enganxar al grup de Manlleu , per no perdrem i les feines que vaig tenir!!Anaven a un ritme per sobre el meu i jo intentava tenir-los sempre a la vista. Al Refugi de Restanca és l´únic que puja i baixa pel mateix sender (En aquest punt, un del grup va petar i no va baixar....jo pensava que abandonaria....però els seus companys li van fitxar la tarja (NO hi ha control!) i va seguir com si res........sensa comentaris). Quan arribes al refugi Ventosa i calvell (Alta Ribagorça ) arribàvem al temut coll de Contraix. Punt més alt de ruta a 2.748m . La pujada va ser dura entre blocs del tamany d´un cotxe , zona on el cap ajuda més que les cames (Aquesta zona sempre m´ha costat, molt tècnica , lenta i psicològica). La baixada cap al Refugi d´Estany Llong és frenètica i molt llarga, com sempre la colla de Manlleu anava un pas per davant i jo m´esforçava per no perdre´ls. Refugi d´Estany llong (Segurament el pitjor refugi del parc...pels guardes! Antipatics i més aviat semblava que els fèiem nosa) Aquí varem parar tots a menjar un entrepà de truita , ja començava a trobar les cames i aquella parada de 20 min em va anar molt bé. Portàvem 9h30min i 6 ref, ja quedava menys però les forces començaven a davallar. Direcció la Colomina el grup va començar a afluixar la marxa i jo em vaig poguer enganxar a ells per primer cop en tota la travessa (Ells eren 6 i no tots estaven igual de forts i això em va beneficiar). A Colomina (Refugi en un indret solitari però espectacular) les ultimes llums del dia desapareixen a l´horitzó, quedaven 2 refugis i la nit començava a treure el nas. Ja no em vaig separar del grup en cap moment, correr de nit per aquelles muntanyes em feia molt respecte. Arribats al Refugi J.M.Blanc 2.318m , fosc i més de 14h a les cames....tot i el cansament ja es veia el final de la travessa. Des de aquí els runners agafen la anomenada pista (Ruta més llarga però més planera on un 95% dels runners l´agafa sempre), la ruta s´allarga als 65-67km apròx . Va ser el pitjor, molt llarg......no s´acavaba mai! I el cansament i les cames adolorides es feien notar intensament. Finalment vaig arribar a les 12:10 de la nit per davant del grup, fent 2on classificat dels que havíem sortit del refugi aquell mateix mati . Il·lusionat i cansat vaig anar dormir. L´endema tot em feia mal , baixar cap el cotxe va ser terrible.........quines agulletes tan besties. En l´edició de 2008 vaig anar acompanyat del meu company de batalles...el Toni (Bomber i amic quasi des de que vaig començar a corre ). Sort en vaig tenir ja que a mitja ruta em vaig lesionar el turmell i vaig acabar gràcies a ell.......sacrificant minuts per no deixar-me sol. Amb tot varem rebaixar el meu temps del 2007 en 30 minuts. Això si l´endemà tenia un turmell el doble de gran!!!. Pel 2009 .....última participació ,vaig tornar anar sol ja que el Toni va anar a l´Ultratrail del Montblanc....on per cert va estar pletòric fent una gran cursa. Jo en canvi vaig sortir molt fort i al Refugi Llong vaig tenir una pajarada impresionant! On per poc abandono per perdre força temps, amb tot em vaig recuperar i vaig acabar rebaixant 1minut!!!!!Increïble però cert.
Difícilment torni a fer la cursa , ja que si torno serà per disfrutar més del paisatge i del recorregut amb tranquil·litat. La classificació se li pot fer un cas relatiu ja que molts fan dreceres que si les saps pots escurçar fins a 1h o més. La Travessa és espectacular que recomano a tothom......però per disfrutar-la bé.....caminant.
