Powered By Blogger

lunes, 30 de septiembre de 2013

ULTRA CAVALLS DEL VENT 2013 : La màgia del Cadí-Moixerò

Ha arrivat el dia...21 de setembre...objectiu de l'any...comença l'espectacle. Així he viscut la meva 1era participació. Ultra Cavalls del Vent 2013...100kms i 13.320m ac!! Els números espanten des del primer dia que m'hi vaig apuntar, l'única solució per no patir més del compte...entrenar amb temps i tantes hores com poguès.

Ha sigut un any llarg on compaginar entrenaments i cuidar els meus 2 xics, a vegades ha estat complicat. Però al final he pogut arrivar en condicions a aquesta mítica cursa.
La primera decissió que vaig prendre va ser deixar la bici per complet, al no disposar de moltes hores no tenia cap sentit anar amb bici i sacrificar hores de rodatge a peu. Quan penso que per córrer bé 100kms s'ha d'estar acostumat a fer rodatges llargs. La jugada m'ha sortit bé , cap lesió i sobretot no molts dies d'entreno a la setmana que em permitien recuperar bé de les tirades llargues.

La Cursa : Aquest any he tingut alguns errors en Ultres més curtes, i això m'ha beneficiat alhora d'encarar aquesta cursa. Tenia molt clar que havia de menjar , beure i sobretot agafar un ritme que aguantes bé però sense apretar molt (sobretot al principi).
La veritat és que estava acollonit!! Tirades de màxim 55kms és el que havia fet aquest any. Com respondria el meu cos al doble d'esforç? Això em preocupava i va fer que fins a Bellver (km 39) anès molt conservador..massa lent un cop analitzada la cursa. Jo sabia que la cursa començava a Bellver (ja que fins aquí mes o menys tothom arrivaba bé).
A partir d'aquí, poso una marxa més i el cos respon bé. Fins a Prat d'Aguiló tot rutlla a la perfecció (Aquí al km53..alguns ja comencen a patir o petar..per desgràcia coneguts del meu entorn). La pujada a Gasolans i arrivada a Estasen els faig força ràpid...sóc al km 70 i em trobo de conya! Començo a pensar que potser podría córrer una mica més. L'arrivada al Control de Sant martí s'agraeix trovar gent del Club (Mountain Runners del Berguedà), Sóc al km 83. Però marxant em fan revisió de material juntament amb un altre...aquí perdo 3-4-5 minuts , em desespero!! Baixar de 15h comença a ser difícil. Surto com un coet i paso els Empedrats de dia, fins que finalment cau la nit sobre el Refugi de Sant Jordi. Els ultims 12kms els faig en solitari, i això em fa abaixar el ritme fins arrivar a Greixèr....però la meva sensació és que puc apretar una mica més . Un cop a l'asfalt apreto fort i arrivo a la preuada meta..Bagà..quasi a l'esprint.....la glòria...il·lusió..esforç...un any dur d'entrenaments i la meva gent estimada abraçant-me i felicitant-me per la gesta aconseguida....que més es pot demanar?

 Conclusions : Realment la millor cursa de la meva vida , per l'organització , la gent animant , els refugis, l'arrivada....BRUTAL!!!. Posiblement hagués pogut baixar de les 15h fent uns avituallaments més ràpids i un augment de ritme a la primera part..però això s'haura de demostrar en properes edicions. En general molt satisfet, ja que he disfrutat del km 1 al 100.

Agraïments : Sobretot al meu col·laborador en Jordi Boixader, que em va asistir durant la cursa i em va facilitar el repostatge d'aliments. Juntament amb la seva família que em van estar seguint i donant suport durant les 15h. I a la meva dona que es va poguer escapar i vindrem a rebre a Bagà....sou Kullunuts!!!

Com tot també he presenciat detalls ...patètics d'alguns corredors I de la comarca ( gent retallant , gent que portava llebres durant 20-30kms...vergonyos!) Allà amb la seva consciència..

Corredors : 1.050
Posició : 61
Temps : 15h16min.

Començament d'una gran jornada!






 
Estassen. km70. Carregan piles!

 

Satisfacció!!!

Amb en Jordi...un gran suport!