PICOS D´EUROPA : ASCENSIÓ AL COTALBA 2.026m

Aquesta muntanya es troba al sector occidental dels Picos d´Europa. La ruta d´accés serà per Covadonga (Astúries) , itinerari que accedeix als llacs Enol i Ecrina.

28-08-2010. Nosaltres varem fer l´ascensió a l´Agost....Important arribar al santuari de Covadonga abans de les 8:30 del mati, llavors tens la posibilitat de pujar amb el vehicle propi fins els llacs. ( Autocars de pagament de 8:30 a 19:00 Juliol-Agost ). Quan arribes al 1er estany s´agafa trencant cap a la dreta ,vorejant l´estany fins l´aparcament de Pan de Carmen 1.088m.

El començament de l´itinerari segueix el riu fins creuar-lo, ràpidament el bosc desapareix a canvi dels prats alpins. Paisatge idíl·lic en tot el recorregut, verdor per tot arreu. Entre prats verds i turons rocosos ens dirigim cap el Refugi de Vegarredonda 1.410m , tot amb sender molt marcat....i força gent aquesta època de l´any. Tota la pujada tenim el Peña Santa de Castilla 2.593m (màxima elevació de la zona) davant nostre..Espectacular!!. Un cop arribats al refugi primera parada per esmorzar ,el paisatge càmvia completament. D´aquí en amunt tot sender de roca i res d´aigua per enlloc (s´ha d´anar previst. Punt d´aigua al Refugi tan sols). Ens dirigim cap el Mirador d´Ordiales 1.745m entre canals de roca i amb vistes a l´oceà Atlàntic de fons. Arribem al Mirador , punta altiva i tallada pel sector occidental (gran panorama). La majoria d´excursionistes es queden aquí i tornen. Nosaltres (la Carme i jo) teníem en ment pujar a un pic Pròxim...el Cotalba 2.026m. Amb tot coneixem una parella de Barcelona (jubilats) que havien recorregut alguns paratges dels Picos , ens comenten que també es dirigeixen al Cotalba. Ens despedim per trobar-nos més endavant. Baixem uns metres del mirador i agafem una canal en ascens a la nostra dreta (Fites). Entre roques arribem al coll i seguim camí fresat amunt. Lloc màgic entre agulles, les fites ens porten fins a una canal tancada que per seguir em d´escalar uns 30m amb passos de I i II grau. Fà més impressió del que és realment, la Carme s´enfila la primera i puja amb decisió . Jo la segueixo , la pedra es bona i amb tot de petites repises que faciliten l´ascens. La pujada final es sobre pedra llisa però amb molta adherència. CIM! Després de 4h, el dia fantàstic i vistes inmillorables. Descansem , fem fotos . Comencem a baixar sense cap dificultat , la pedra és bona hi ha molts punts per posar els peus. Quan arribem al fons de la canal ens trobem als de Barcelona i ens pregunten com està l´ascens....escalada fàcil i curta els i comento. Cap amunt ells i nosaltres anem tornant pel mateix camí.

Ruta complerta de 15km , 2.700m de desnivell total i 7h30m. Ja tan sols fins el Mirador excursió fantàstica i fàcil, però amb una mica d´experiència a muntanya la pujada al Cotalba 2.026m és inmillorable  i poc difícil. 

TRAVESSA BALANDRAU2.584m-REF.COMA LA VACA 2.020m

Cim Balandrau 2.584m

Puig Fontlletera 2.575m

Per  aquesta travessa varem deixar el cotxe en dos punts diferents. El primer al Pont de Daió 1.140m i l´altre al punt de sortida que era al Poble del Serrat 1.350m (10km des de Ribes de Freser). La muntanya triada...el Balandrau 2.584m per una ruta que no és l´habitual.Dia 19-01-2011, El Serrat:  poble de muntanya bonic i acollidor) ,en Marc i jo comencem a les 9 del mati, seguim la carena entre camps i boscos per sender poc definit i amb algunes fites. De fet l´únic problema que varem tenir, entre fita i fita massa distància i trencants pel mig. Dubtes, d´orientació amb el planol....algun moment de dubtes entre nosaltres per la ruta a seguir. Però poc a poc varem anar trobant el camí, si segueixes la carena o vas trobant . Un cop surts del bosc a 2.100m , el Balandrau al davant la ruta ja no te cap problema. L´absència de neu per aquesta cara ens facilita l´ascens, trobant algunes clapes a 2.300m. Per aquell dia hi havia previst un petit front, això es va traduir amb força núvols com més pujàvem. No feia fred i el cim ja era aprop , ultima rampa sense neu i ja eram a dalt. La vista des de el cim espectacular!, portem 2h50, mengem una mica i comença a caure una mica de neu....El cel s´anava tapant per tot arreu,menys una petita clariana a sobre nostre . Des de el Balandrau divisem la ruta de baixada (No teníem clar si la podríem fer, ja que hi ha alguns passos delicats) Hi ha força gel a la baixada però també moltes clapes. Seguim! Baixem fins al coll dels 3 pics 2.396m , el temps millora i això ens motiva a pujar el cim que tenim a davant...el Puig de Fontlletera 2.575m. Deixem les motxilles i pugem corrent ,l´esforç és fa notar per l´alçada però pugem ràpid (La carena segueix , però retornem.....queda força encara). Per baixar cap el Refugi de Coma la Vaca ens posem els grampons, la traça està plena de gel i poca neu. Arribem al refugi creuant el riu (estava desglaçant com si fos la primavera!) Refugi guardat Coma la Vaca 2.020m. Ja eran les 2 del migdia, portàvem 5h i ens posem a dinar, el cel s´aclareix completament i no feia gens de fred (Dia perfecte per fer muntanya). El que ens preocupava més era el GR que havíem de seguir a partir del Refugi. Teníem que baixar pel camí fresat que passava per les Gorgues del riu Freser.... aeri , estret i glaçat sobretot a la part alta. Per anar a buscar el camí(as d´enlairar-te uns 100m i després tot baixada) amb els grampons posats, jo cap el GR i el company decideix escurçar pujant pel dret. Jo no o veig segur , i ens separem.....a dalt no el veig per enlloc....el començo a cridar....res! Ja pensant el pitjor....m´apareix per darrera. Moment de tensió....però no i donem més voltes i baixem cap avall. Tota la baixada era espectacular, aèria però amb força trams glaçats que ens feien extremar les precaucions. Per sort gran part del GR estava força net (Ruta no aconsellable després de grans nevades). Els grampons ens els varem treure i posar força vegades degut a la poca continuïtat del Gel. El GR segueix el riu per un camí fabulós ..Finalment varem arribar al cotxe situat al Pont Daió.(1.200m)

Travessa de 20km , Desnivell de 3.400m en total i poc tècnic per la falta de neu . El Camí Del Refugi al Pont Daió no és massa recomenable en hivern , varem estar de sort que aquest any no hi ha massa neu i ens va facilitar el descens. Nosaltres varem estar 7h40min...però disfrutant de la zona. Molts Isards .

TRAVESSA BULLOSES-SERRA DEL CARLIT.

Aquesta travessa és llarga i requereix bona orientació  (17-01-2011). Nosaltres varem deixar el cotxe a l´esglesia de Sant Martí D´envalls 1.560m, desprès de recorre una pista amb condicions acceptables per un turisme (4km des de Angostrina. Alta Cerdanya). La travessa prevista la varem tingué de modificar , per mala senyalització . Decidim pujar per la ruta del Tour del Carlit , ben senyalitzada fins a les Bulloses. Llarg trajecte per la bora del riu d´uns 7,5km , molt bonic però trampejant amb les plaques de gel (De neu res!) Tardem 2h15 a arribar a les Bulloses 2.060m, parem a menjar i ens adonem que em surtit massa tard al mati (varem començar a les 10). Descans curt i enfilem cap els llacs , direcció al Carlit. La idea era ascendir el Carlit si anavem amb temps.

A 2.100m comencem a trobar més neu combinat amb gel, però es pot avançar bé caminant. Arribem a l´estany de la Comassa 2.160m i ens trobem un grup de jubilats Francessos que estan fent el Bucle dels estanys del carlit (magnifica ruta circular al qual es passa a la bora de 12 estanys de muntanya. Fàcil i molt recomenable a l´ estiu). Amb tot estan parlant amb un altre excursionista que havia perdut la jaqueta Gore Tex mentre caminava.....el problema sobretot és que i tenia les claus del cotxe !!. Un dels jubilats s´apropa i em pregunta si l´havía vist i jo li vaig dir que d´on venia l´excursionista nosaltres encara no hi havíem passat. Amb tot li dic que soc català , i ell m´explica que no hi ha neu i que anyora l´Equador........Equador???No entenia el que em deia. Llavors em fa entendre que hi passen llargues temporades a l´any fent muntanya , Chimborazo 6.318m , Cotopatxi 5.897m.... i que tenien ganes de tornar-hi. Nosaltres continuem la travessa i apretem el pas , deixant el grup enrera. Finalment arribem als peus del Carlit , anem tard! Portem 5h i 14km i encara no em enfilat la muntanya. Bevem i cap amunt, Piolet i grampons. El principi de la via esta perfecte , neu dureta amb una capa d´uns 5cm de neu. Pugem fins el Coll Colomer a 2.600m amb rampes de 35-40 graus. Són les 15:15, calculem i veiem que la nit ens pot atrapar baixant . Seguim un tros amunt fins a la cota 2.750m, però la via es complicava amb terreny mixta de gel i pedra. Preveiem que anant amb prudència ens queda una hora per fer cim i la baixada no pintava fàcil. 2h30 de llum, trajecte orientatiu de tornada. Ràpidament baixem i ens oblidem del cim. Un cop al coll li proposo de baixar per la Coma dels Forcats (En teoria hi havia cami de baixada però no i era per enlloc). Li comento al Marc que la ruta no te pèrdua , vall tancada amb un riu, i segons el plano al surtin de la vall ens em de creuar amb un camí marcat. Amb tot ens estalviaríem uns 4km tornant i exploraríem un terreny poc o gens freqüentat. No parem ni a dinar, no hi ha temps......zona desconeguda , fora de senders i amb poques hores de sol....La baixada per la neu és ràpida però un cop arribem on hi havia d´haver el camí.......RES! Tornar enrera impossible....Què fem? Ràpidament planejem seguir el curs del riu fins a trobar-se amb el que em seguit al mati. No hi ha camí ,però la falta de neu feia que poguessim veure el riu força troços. El gel el pitjor enemic! . Ens trobem en una zona àrida i extensa anomenada Desert del Carlit (2.200m) , si ens perdesim allà ,dificilment ens hauriem pogut orientar. A llocs el riu es perdia sota les grans extensions de gel ,i teníem que parar per escoltar per on passava i no perdre´l. Els troços que podíem ...corríem, no hi havia temps per disfrutar de la zona!. Ja són les sis de tarda i la llum s´anava esvain. Anavem perdent altitud però lentament, engeguem els frontals, ens quedava 1km per arribar al camí fresat del mati. El riu i el terreny cada cop més complicat , varem atravessar el riu 4 o 5 cops buscant la millor via de descens. Arribem en una zona amb molta vegetació i nomes teníem la opció de seguir al fil del riu. En un pas trobem un pont metàl·lic que ens facilita la travessa del riu, sembla que s´aclareix el terreny i per uns moments ens separem del riu......no anem bé, no sabem on som, massa fosc per orientar-se...solució no perdre el riu. El retrobem , estem cansats , teníem gana però seguim..portem més de 8h sense parar. En un clar veiem per on em pujat al mati.....som a 100m tan sols! Però van ser els pitjors , branques, roques, gel i la foscor. Aconseguím arribar al camí i tornem al cotxe seguint les pautes del GPS. Eran les 7 de la tarda, menjavem al cotxe...per fí! Després de 9h caminant sense parar. La ruta de 24´5km i 2.600m de desnivell total.

Travessa d´exploració i orientació a la tornada (Ens haguès agradat explorar una mica mès la zona del Desert), ens han faltat hores . Varem decidir començar més d´hora les travesses!!!!, Aquest cop no varem planificar bé l´horari per l´extensió de la zona.

PEDRAFORCA 2.497m......GRAN MUNTANYA!

Desembre del 2005, Aparquem al Mirador de Gressolet 1.567m. Ens trobem davant del majestuos Pedraforca 2.497, jo i el meu cosí Xavier .

Els 2 ens varem plantejar el repte de pujar al cim , pel Verdet i en hivern. Aleshores muntanyencs amb poca experiència hivernal però amb moltes ànsies de superació.

Material : Grampons i Piolet. La majoria d´alpinístes assoleixen el Pic per la Tartera , menys dificultat però més monòtona.

Seguim la ruta d´estiu i pujem fins al Refugi Lluís Estasen 1.668m, lloc acollidor amb magnífica vista de la cara nord de la muntanya.                                              2 Fotos del 1er corredor.

La Vista impressiona . Ens adonem que som els únics que ens dirigim cap al coll de Verdet. Un dia fred i airejat ens acompanya muntanya amunt. La primera parada la fem a la Bauma de la Rua Gran (Abans de començar la pujada fins al coll), Aquí decidim abrigar-nos ja que el fred és acusat ( uns -5 graus ) sobretot pel vent. Un cop arribats al coll de Verdet (2.272m), comença l´escalada de veritat. La neu està perfecte en les primeres rampes , però sens complica l´accés a la part alta del  primer pollegó (el cim Nord 2.438m). Arribem a un coll d´ampolla a tan sols 15m de la punta...i estem parats! La via s´adreça i la neu és pols, el piolet toca pedra i no clava!!. Zona mixta complicada. En Xavier i jo ens mirem i remirem com passar el pas, amb 2 piolets hagués sigut més fàcil. Portem 15 minuts intentant accedir a la part alta però no o veiem clar.

Ens comencem a plantejar de retrocedir (davant de tot la nostra seguretat). Amb tot , 2 alpinistes molt decidits ens havien aparegut de cop per darrera. Els expliquem la situació , ells o veuen més bé que nosaltres afortunadament (l´experiència és un grau....i ells la tenien). Ens fem un costat i jo em fixo bè per on i com o faran per pujar. Portaven com nosaltres un Piolet , però no va ser cap impediment.....molt hàbils van ser dalt en un tres i no res. En Xavier i jo varem somriure , després de veure l´habilitat dels 2 alpinístes . Em planto davant la canal i intento fer els mateixos passos i aconsegueixo passar el coll d´ampolla.

Un cop analitzat el que ens quedava animo al meu cosí .....ja erem a tocar de la llarga cresta. En Xavier es planta a davant.....però al contrari de jo torna a dubtar. Clavà el piolet com pot.....tan sols a de fer un esforç......jo estic per ajudar-lo...........són moments de tensió. No o veu clar, però o vol fer!!...vinga Xavier!!! L´anímo tan com puc i li faig saber que retrocedir ja en aquest punt és pitjor. Amb un cop de valentia , el meu cosi fà el salt, jo l´agafo fort. El felicito i seguim. Acabem d´arribar al primer de les 4 combes abans de fer cim. Portem 4h d´ascensió, i em perdut 1h per passar la canal.

Ens mirem, jo estic eufòric , el meu cosí encara en recuperació. El vent s´accentua, -8 graus i cansats per la tensió , però seguim.

Amb tot arribem a l´últim coll abans de fer el cim, el temps enpitjora i els núvols tapen el queda de pujada. Llavors em torno a fixar amb el meu cosi, jo amb l´adrenalina a tope....però la cara del Xavier descrivia una altre cosa. La situació de la canal l´havía superat , ja no disfrutava......havia de decidir el següent pas.....50m del cim......em miro el cim.....no es veia res, feia fred i vent, i el més important el meu cosi (no estava en condicions ). M´apropo a ell i li proposo baixar .........uns segons de silenci. No va posar-hi problemes .  

Un cop arribats a l´enforcadura la cara li camvia......li a retornat la tranquil·litat,  i a mi també de veure´l recuperat. Mentre anem baixant la temperatura va pujant i el vent afluixant. Un cop arribats al cotxe , en parlem .......En Xavier és un lluitador nat i això de renunciar al cim li crema per dins !. Havíem fet el correcte però sempre tens aquell sentiment de que podries.....! Amb tot li proposo tornar al Pedraforca el Gener del 2006...però ascendint el cim per la via normal hivernal......per la tartera. Dit i fet, el 21 de Gener varem fer el cim! Tot recordant els moments més difícils de la via del Verdet.

Sempre s´apren a la muntanya, el cim sempre i serà però nosaltres podem pagar cara una imprudència. No oblidare mai aquella aventura de superaciò personal.

Les fotos són del dia que sí!!!! varem fer cim. (menys les 2 primeras que sòn del día de l´aventura.)

Recordan el Passat Alpinístic.

Benvolguts aficionats a l´aventura i la muntanya . En pròxims dies, setmanes anire penjant històries del passat que van tinguè un significat especial per mi, o per la belleza paisagistica. Són experiències que em sabria greu oblidar-les amb el temps, i ara que encara les tinc força fresques.....escriure-les i recordar vells temps.
Com un diari de ruta. Anire combinant reptes actuals amb alguna antiga aventura que em fà especial il·lusiò recordar. E començat amb l´ascensió a la Maladeta.

ASCENSIÓ HIVERNAL A LA MALADETA. 3.308m

Ascensió hivernal de la Maladeta 3.308m pel corredor Nord. 4 de març de 2007.

                                                                                                                              En Pere, Josep i Jo.

Ens remuntem a l´hivern de l ´any 2007 per recordar una de les ascensions que en tinc mès bon record. La Maladeta situat al massís de l´Aneto ,te una via hivernal força mès atractiva que l´estival. 3 expedicionaris varem agafar el cotxe un disabte després de dinar i cap a Benasc.

La via per pujar a la Maladeta es llarga , amb fort desnivell i amb un corredor a 3.200m. Ideal per iniciar-se per la seva baixa dificultat tècnica.

Varem sopar i ens varem traslladar amb la furgoneta fins l ´alberg Plan de l´Hospital (1.700m). Nosaltres varem decidir dormir al cotxe, amb bons sacs de plomes.

A les 7 del mati ja estavem en marxa, sent el primer objectiu el Refugi de la Renclusa 2.140m. Hi havia molta gent ascendint amb esquis de muntanya, excepte nosaltres que marxavem recta amunt amb els grampons , piolets i corda per si calguès.La pujada és llarga i constant .

Un cop anabem arrivan al corredor, els nervis i l´emoció em corrien pel cos. (Aquest era el 1er 3000 que feia en hivern i 1er corredor!!!!Moltes emocions alhora). Als peus del corredor ens equipem, decidim no fer servir corda per la gent que havia pujat. Hi havia bona traça però per mala sort la calor havia estovat força la neu. El corredor no estava en les millors condicions, am prou feines els Piolets es clavaven. El corredor tenia uns 80m apròximadament.....i s´em va fer etern! (degut a les males condicions de la neu i la poca experiència). El primer en pujar va ser en Josep (Alpinista i bon amic amb una trajectoria en ascens.....diverses ascencions pels Alps, Andes i Pirineus li donaven una tranquilitat extra que a mi em faltaven). Un cop arribats a la Cresta , el temps ens guardava una sorpresa......Un vent cosiderable ens va fer la guitza fins al cim, realment t´havies d´agafar per les pedres. Un cop al cim de 3.308m no podiem tirar cap foto els 3 junts, la càmara volaria i tampoc era per quedar-si gaire estona. Amb tanta adrenalina i emocions ens varem adonar que haviem tardat 6h a fer cim!! I encara ens quedava la tornada. La baixada pel corredor ja no va ser tan divertida, al deixar la corda als peus de la via nomes podiem baixar d´esquena. La neu estava pitjor, intentaves clavar el Piolet i veies com amb prou feines es clavava. 80 metres de descens sense asegurar-se i amb inclinacions que anaven dels 40-52 graus feien un respecte.!!!

Tenia els nervis a flor de pell!....Pel meu cap (a poc a poc Marc, i anar repetint dins el meu cap). En Josep ràpidament va ser a baix i el meu company i jo anavem baixant amb mès cautela. Quan acabes la via.....et pares.......respires fons....... i un somriure d´orella a orella et fa sentir bè .....miras la via i pensas.....QUINA PASSADA!.La baixada tranquila , però ja es notaven el pas de les hores. Ja tornant cap al cotxe, ens varem felicitar per l´esforç (Que va durar 11h) i pel bon dia que haviem tingut. La tornada cap a casa va ser entre riures en un principi i cansats i adormits cap al final.

Cim Maladeta 3.308m

                   Ascensió de mitjana-alta dificultat pel desnivell , d´uns 4.200m en total. Gran muntanya!

                                                   

Travessa Vallter-Costabona 2.465m.

Pic Costabona 2.465m

 Pic de la Dona 2.704m

 Pic Roc Colom 2.509m

 Pujant al Roc Colom

 Una tornada airejada!

Per inaugurar el Bloc , la meva primera Travessa de l´any!. El 08-01-2011 amb el meu company de fatigues, en Marc. Em començat una sèrie de Travesses pel Pirineu Oriental. La primera a estat una Travessa d’on podem destacar la poca neu , dia de Sol i molt ventós sobretot a la tornada de la ruta. Apunt de ser posposada per el meu estat Gripós, finalment ben dopat i amb moltes ganes ho varem provar. 

L´arribada a Vallter 2000 a les 9:30 del mati ja ens va deixar clar que les Raquetes es quedaven al cotxe, la falta de neu i llengües de gel ens van fer optar per portar els Grampons ( I varem encertar). La Pujada a la Portella de Mentet 2.409m ja es podia evitar totalment la neu....més aviat Gel.

Un cop al coll començava la llarga travessia fins el primer cim de la jornada, el Roc Colom de 2.509m. L´aproximació són 6km desde la Portella. Que es fan entre plans i colls de poca alçada.A destacar de l´aproximaciò les plaques de gel que vam tinguè que sortejar. En la poca estona que vam estar al cim varem conèixer un personatge curiós. Un excursionista de 72 anys , solitari i obsessionat pel Pirineu Oriental. I dic obsessió, per que era el que ell deia....no podia estar gaires dies sense trepitjar les muntanyes d´aquell sector. L´any passat havia pujat al Bastiments 14 vegades!.Després de compartir coneixements de la zona ,   l´excursionista va seguir la seva travessia  igual que nosaltres. A partir d´aquí 2km per arribar al segon cim, el Costabona de 2.465m (Primer cim de mès de 2000m venint des de el Mar. En dies clars és veu el Mediterrani perfectament, no varem tenir tanta sort......”cagum” la boira!!!.) 

Fins el Costabona la Travessa va ser llarga però el temps va acompanyar. La tornada va ser algo mès moguda. Apartir de les 13h el vent es va posar valent....i no hi havia on amagar-se!!ja que la travessa és totalment exposada. Varem tornar a pujar al Roc Colom i tornar cap a la Portella de Mentet. 

La tornada a la Portella és va fer dura per mi, ja que l´estat gripós que em trobava m´havia debilitat durant la setmana....i el fort vent no ajudava.

Un cop a la Portella varem decidir pujar al Pic de la Dona de 2.704m , tot i els meus dubtes. El meu company se li veia la cara de que estava ansios per pujar-lo. Tot i pactar que jo l´acompanyaria fins on poguès....sabia en el fons que per poques forces que em quedessin, jo tambè el seguiría. Però cap amunt! Varies parades vaig tingué que fer per recuperar-me, pulmonarment anava tocat i el costipat m’estava afectant més. Després d´un gran esforç per part meva, varem complir l´objectiu tot i acabar ven afònic i costipat. A la baixada del cim, abans d´arribar al coll ens vam posar els Grampons per precauciò. La pala que haviem passat força bè pujant sabia glaçat. Tornada tranquila a l´estaciò i satisfets de fer tot el que ens haviem proposat.

La Travessa han estat 3 cims , 20km i 3.200m de desnivell acumulat. Que varem poder fer en 6h 40min i sense dinar per culpa del vent.

Un dia desprès quasi no puc parlar i amb un costipat de cavall......però va valdre la pena. Ruta fàcil , que nomes demana bon estat de forma.

BON ANY 2011!

Nou any , Blog nou....desprès de donar-hi voltes he decidit obrir el meu propi blog per explicar les meves aventuretes, curses i tot ho relacionat amb l´esport i la muntanya que són la meva passió. En breu la meva primera publicació de l´any.