Pic Costabona 2.465m
Pic de la Dona 2.704m
Pic Roc Colom 2.509m
Pujant al Roc Colom
Una tornada airejada!Per inaugurar el Bloc , la meva primera Travessa de l´any!. El 08-01-2011 amb el meu company de fatigues, en Marc. Em començat una sèrie de Travesses pel Pirineu Oriental. La primera a estat una Travessa d’on podem destacar la poca neu , dia de Sol i molt ventós sobretot a la tornada de la ruta. Apunt de ser posposada per el meu estat Gripós, finalment ben dopat i amb moltes ganes ho varem provar.
L´arribada a Vallter 2000 a les 9:30 del mati ja ens va deixar clar que les Raquetes es quedaven al cotxe, la falta de neu i llengües de gel ens van fer optar per portar els Grampons ( I varem encertar). La Pujada a la Portella de Mentet 2.409m ja es podia evitar totalment la neu....més aviat Gel.
Un cop al coll començava la llarga travessia fins el primer cim de la jornada, el Roc Colom de 2.509m. L´aproximació són 6km desde la Portella. Que es fan entre plans i colls de poca alçada.A destacar de l´aproximaciò les plaques de gel que vam tinguè que sortejar. En la poca estona que vam estar al cim varem conèixer un personatge curiós. Un excursionista de 72 anys , solitari i obsessionat pel Pirineu Oriental. I dic obsessió, per que era el que ell deia....no podia estar gaires dies sense trepitjar les muntanyes d´aquell sector. L´any passat havia pujat al Bastiments 14 vegades!.Després de compartir coneixements de la zona , l´excursionista va seguir la seva travessia igual que nosaltres. A partir d´aquí 2km per arribar al segon cim, el Costabona de 2.465m (Primer cim de mès de 2000m venint des de el Mar. En dies clars és veu el Mediterrani perfectament, no varem tenir tanta sort......”cagum” la boira!!!.)
Fins el Costabona la Travessa va ser llarga però el temps va acompanyar. La tornada va ser algo mès moguda. Apartir de les 13h el vent es va posar valent....i no hi havia on amagar-se!!ja que la travessa és totalment exposada. Varem tornar a pujar al Roc Colom i tornar cap a la Portella de Mentet.
La tornada a la Portella és va fer dura per mi, ja que l´estat gripós que em trobava m´havia debilitat durant la setmana....i el fort vent no ajudava.
Un cop a la Portella varem decidir pujar al Pic de la Dona de 2.704m , tot i els meus dubtes. El meu company se li veia la cara de que estava ansios per pujar-lo. Tot i pactar que jo l´acompanyaria fins on poguès....sabia en el fons que per poques forces que em quedessin, jo tambè el seguiría. Però cap amunt! Varies parades vaig tingué que fer per recuperar-me, pulmonarment anava tocat i el costipat m’estava afectant més. Després d´un gran esforç per part meva, varem complir l´objectiu tot i acabar ven afònic i costipat. A la baixada del cim, abans d´arribar al coll ens vam posar els Grampons per precauciò. La pala que haviem passat força bè pujant sabia glaçat. Tornada tranquila a l´estaciò i satisfets de fer tot el que ens haviem proposat.
Un dia desprès quasi no puc parlar i amb un costipat de cavall......però va valdre la pena. Ruta fàcil , que nomes demana bon estat de forma.
No hay comentarios:
Publicar un comentario