Ascensió hivernal de la Maladeta 3.308m pel corredor Nord. 4 de març de 2007.
En Pere, Josep i Jo.
Ens remuntem a l´hivern de l ´any 2007 per recordar una de les ascensions que en tinc mès bon record. La Maladeta situat al massís de l´Aneto ,te una via hivernal força mès atractiva que l´estival. 3 expedicionaris varem agafar el cotxe un disabte després de dinar i cap a Benasc.
La via per pujar a la Maladeta es llarga , amb fort desnivell i amb un corredor a 3.200m. Ideal per iniciar-se per la seva baixa dificultat tècnica.
Varem sopar i ens varem traslladar amb la furgoneta fins l ´alberg Plan de l´Hospital (1.700m). Nosaltres varem decidir dormir al cotxe, amb bons sacs de plomes.
A les 7 del mati ja estavem en marxa, sent el primer objectiu el Refugi de la Renclusa 2.140m. Hi havia molta gent ascendint amb esquis de muntanya, excepte nosaltres que marxavem recta amunt amb els grampons , piolets i corda per si calguès.La pujada és llarga i constant .
Un cop anabem arrivan al corredor, els nervis i l´emoció em corrien pel cos. (Aquest era el 1er 3000 que feia en hivern i 1er corredor!!!!Moltes emocions alhora). Als peus del corredor ens equipem, decidim no fer servir corda per la gent que havia pujat. Hi havia bona traça però per mala sort la calor havia estovat força la neu. El corredor no estava en les millors condicions, am prou feines els Piolets es clavaven. El corredor tenia uns 80m apròximadament.....i s´em va fer etern! (degut a les males condicions de la neu i la poca experiència). El primer en pujar va ser en Josep (Alpinista i bon amic amb una trajectoria en ascens.....diverses ascencions pels Alps, Andes i Pirineus li donaven una tranquilitat extra que a mi em faltaven). Un cop arribats a la Cresta , el temps ens guardava una sorpresa......Un vent cosiderable ens va fer la guitza fins al cim, realment t´havies d´agafar per les pedres. Un cop al cim de 3.308m no podiem tirar cap foto els 3 junts, la càmara volaria i tampoc era per quedar-si gaire estona. Amb tanta adrenalina i emocions ens varem adonar que haviem tardat 6h a fer cim!! I encara ens quedava la tornada. La baixada pel corredor ja no va ser tan divertida, al deixar la corda als peus de la via nomes podiem baixar d´esquena. La neu estava pitjor, intentaves clavar el Piolet i veies com amb prou feines es clavava. 80 metres de descens sense asegurar-se i amb inclinacions que anaven dels 40-52 graus feien un respecte.!!!
Tenia els nervis a flor de pell!....Pel meu cap (a poc a poc Marc, i anar repetint dins el meu cap). En Josep ràpidament va ser a baix i el meu company i jo anavem baixant amb mès cautela. Quan acabes la via.....et pares.......respires fons....... i un somriure d´orella a orella et fa sentir bè .....miras la via i pensas.....QUINA PASSADA!.La baixada tranquila , però ja es notaven el pas de les hores. Ja tornant cap al cotxe, ens varem felicitar per l´esforç (Que va durar 11h) i pel bon dia que haviem tingut. La tornada cap a casa va ser entre riures en un principi i cansats i adormits cap al final.
Cim Maladeta 3.308m Ascensió de mitjana-alta dificultat pel desnivell , d´uns 4.200m en total. Gran muntanya!
No hay comentarios:
Publicar un comentario