PEDRAFORCA 2.497m......GRAN MUNTANYA!

Desembre del 2005, Aparquem al Mirador de Gressolet 1.567m. Ens trobem davant del majestuos Pedraforca 2.497, jo i el meu cosí Xavier .

Els 2 ens varem plantejar el repte de pujar al cim , pel Verdet i en hivern. Aleshores muntanyencs amb poca experiència hivernal però amb moltes ànsies de superació.

Material : Grampons i Piolet. La majoria d´alpinístes assoleixen el Pic per la Tartera , menys dificultat però més monòtona.

Seguim la ruta d´estiu i pujem fins al Refugi Lluís Estasen 1.668m, lloc acollidor amb magnífica vista de la cara nord de la muntanya.                                              2 Fotos del 1er corredor.

La Vista impressiona . Ens adonem que som els únics que ens dirigim cap al coll de Verdet. Un dia fred i airejat ens acompanya muntanya amunt. La primera parada la fem a la Bauma de la Rua Gran (Abans de començar la pujada fins al coll), Aquí decidim abrigar-nos ja que el fred és acusat ( uns -5 graus ) sobretot pel vent. Un cop arribats al coll de Verdet (2.272m), comença l´escalada de veritat. La neu està perfecte en les primeres rampes , però sens complica l´accés a la part alta del  primer pollegó (el cim Nord 2.438m). Arribem a un coll d´ampolla a tan sols 15m de la punta...i estem parats! La via s´adreça i la neu és pols, el piolet toca pedra i no clava!!. Zona mixta complicada. En Xavier i jo ens mirem i remirem com passar el pas, amb 2 piolets hagués sigut més fàcil. Portem 15 minuts intentant accedir a la part alta però no o veiem clar.

Ens comencem a plantejar de retrocedir (davant de tot la nostra seguretat). Amb tot , 2 alpinistes molt decidits ens havien aparegut de cop per darrera. Els expliquem la situació , ells o veuen més bé que nosaltres afortunadament (l´experiència és un grau....i ells la tenien). Ens fem un costat i jo em fixo bè per on i com o faran per pujar. Portaven com nosaltres un Piolet , però no va ser cap impediment.....molt hàbils van ser dalt en un tres i no res. En Xavier i jo varem somriure , després de veure l´habilitat dels 2 alpinístes . Em planto davant la canal i intento fer els mateixos passos i aconsegueixo passar el coll d´ampolla.

Un cop analitzat el que ens quedava animo al meu cosí .....ja erem a tocar de la llarga cresta. En Xavier es planta a davant.....però al contrari de jo torna a dubtar. Clavà el piolet com pot.....tan sols a de fer un esforç......jo estic per ajudar-lo...........són moments de tensió. No o veu clar, però o vol fer!!...vinga Xavier!!! L´anímo tan com puc i li faig saber que retrocedir ja en aquest punt és pitjor. Amb un cop de valentia , el meu cosi fà el salt, jo l´agafo fort. El felicito i seguim. Acabem d´arribar al primer de les 4 combes abans de fer cim. Portem 4h d´ascensió, i em perdut 1h per passar la canal.

Ens mirem, jo estic eufòric , el meu cosí encara en recuperació. El vent s´accentua, -8 graus i cansats per la tensió , però seguim.

Amb tot arribem a l´últim coll abans de fer el cim, el temps enpitjora i els núvols tapen el queda de pujada. Llavors em torno a fixar amb el meu cosi, jo amb l´adrenalina a tope....però la cara del Xavier descrivia una altre cosa. La situació de la canal l´havía superat , ja no disfrutava......havia de decidir el següent pas.....50m del cim......em miro el cim.....no es veia res, feia fred i vent, i el més important el meu cosi (no estava en condicions ). M´apropo a ell i li proposo baixar .........uns segons de silenci. No va posar-hi problemes .  

Un cop arribats a l´enforcadura la cara li camvia......li a retornat la tranquil·litat,  i a mi també de veure´l recuperat. Mentre anem baixant la temperatura va pujant i el vent afluixant. Un cop arribats al cotxe , en parlem .......En Xavier és un lluitador nat i això de renunciar al cim li crema per dins !. Havíem fet el correcte però sempre tens aquell sentiment de que podries.....! Amb tot li proposo tornar al Pedraforca el Gener del 2006...però ascendint el cim per la via normal hivernal......per la tartera. Dit i fet, el 21 de Gener varem fer el cim! Tot recordant els moments més difícils de la via del Verdet.

Sempre s´apren a la muntanya, el cim sempre i serà però nosaltres podem pagar cara una imprudència. No oblidare mai aquella aventura de superaciò personal.

Les fotos són del dia que sí!!!! varem fer cim. (menys les 2 primeras que sòn del día de l´aventura.)