27 de desembre : Després de 3 dies en familía , descansant , menjant i celebrant el Nadal......ja necessitava tornar a l'activitat física.....
3 dies donen molt per pensar.....que podria fer?aaa.....on podria anar? Els primers pensaments van ser tornar a la muntanya....a trepitjar neu!
Curiosament ahir dia 26 de desembre, encara no tenía destí concret. Preparar el material sense saber a on aniras....es mes complicat.
El dia 18 de desembre, el Puigpedrós es va resistir a ser ascendit, i tan el meu cosí com a mí la frustració ens corria per dintre. Vents superiors als 80km/h i temperatures de fins a -20, ens van fer renuncià arribats al petit cim Pedradreta de 2.496m.
No m'agrada deixar les coses a mitges , i avui dia 27 hi he tornat amb esperances que la muntanya es mostres amable amb mi.
A diferència del dia 18, avui l'ascensió l'he fet en solitari. El temps ha estat variable , tenint de tot : sol , núvols , vent , fred i calor......el sistema de capes ha funcionat a la perfecció. L'anticiclo ha fet feina i mentre el dia 18 la neu cobria fins el mateix poble de Meranges 1.539m, avui no s'ha deixat veure fins els 2.150m. Això a facilitat un ascens força ràpid ,tot i els 1.485m de desnivell positius.
EL Puigpedrós és una muntanya de proporcions força grans en comparació als seus veïns. El seu punt més alt es troba en una petita punta a l'Oest de l'extens altiplà superior. Per les seves dimensions podriem estar parlant d'una muntanya que de creixer unifome...s'aproparía als 4.000m!!! Quina llastima....veritat!
Muntanya poc freqüentada a l'hivern , lluny dels remuntadors tan sols desafiada pels excursionistes que busquen la tranquil·litat espiritual i el contacte mes pur amb la natura.
L'ascensió ha estat especial....ni tan sols el Refugi era obert.........ni un ànima? Tan sols el cant dels petits ocells que es troben a les cotes baixes em feien companyia.
Per sobre els 2.600m ja me equipat al màxim , el sol amagat i un vent en ascens em feien pensar que la muntanya no m'ho posaria fàcil. A 2.800m feia fred, però el sol començava a treure el nas.....sembla que la muntanya em deixaria trepitjar el seu punt mes alt........últim esforç i.....CIM!!!!!!
El cantó Andorrà està força mes nevat i el paisatge esdevè.....meravellós.....quina pau....uuuaaaaaa!!!!
Durant la meva estància al cim he tingut feina , el fort vent de la setmana pasada havia fet destrosses considerables, després d'arreglar el màstil amb la senyera i reconstruir un petit pesebre que havia volat ...literalment......he fet les fotos de rigor. Ja fà 20 minuts que sóc al cim, i el fred es fa notar. Em preparo i torno cap a la civilització.
 |
| CIM!!! |
Jornada de contacte màxim amb la natura. 5h d'ascensió ,d'una muntanya que m'ha arribat endins.
No hay comentarios:
Publicar un comentario